miércoles, 20 de mayo de 2015

RESUMEN ENTRADAS

Por último y como última "entrada pre-exámenes" quisiera mostraros con un vídeo la recopilación de algunas de las entradas que he realizado a lo largo de mi seguimiento de la asignatura. 

Recalcar que ese seguimiento también es parte de vosotros, mis lectores y compañeros de clase que me habéis ayudado a tener ideas que para mi eran valiosas al compartirlas con todos vosotros y también que me dejarais vuestros comentarios para poder mejorar en futuras ocasiones. saludos y gracias. 




AUTOEVALUACIÓN

Empezaré por el comienzo, ¿“EDUCACIÓN DEL MOVIMIENTO”? , ¿Sobre qué tratará esa asignatura?, recuerdo hacerme esa pregunta antes de comenzar el curso, incluso el primer día me puse mi chándal, totalmente convencido que era una asignatura practica… pero no fue así.

Una vez presentada la asignatura, no despertaba una gran efusividad en mí la forma en que se pretendía trabajar, elegí el seguimiento creativo, por lo tanto me uní a la comunidad EDMOV, pese a lo mal que me llevo con los ordenadores. Decidí crearme mi propio Blog y realizar mis aportaciones a la comunidad, pero esta forma no acababa de atraerme, tardé en realizar una entrada que verdaderamente a mi gusto mereciese la pena, pero a partir de ahí todo fue rodado.

El desconcierto inicial y  la incertidumbre en algunos conceptos desaparecieron, me puse manos a la obra con mi blog y comencé a entender el sentido del seguimiento de la asignatura, tampoco se trataba de realizar post sobre las tareas que realizábamos en clase, sino que formaba un cóctel con las ideas de clase, la búsqueda de información y mi conocimiento, así pues el blog era “MÍO”, de esta forma cada uno tenía la libertad de escoger su propio método, en definitiva un método donde cada entrada me servía de aprendizaje.  Así pues, esa libertad a la que he hecho referencia es un elemento clave, permite aprender a trabajar de forma distinta, y me ha ayudado sin darme cuenta, a convertirme en una persona creativa, el simple hecho de compartir opiniones en el blog de la asignatura, las que también he recibido en mi blog… hace comprender mejor los conceptos que se exponen, incluso llegándoles a dar más valor.

Al comprender verdaderamente la forma de trabajo, cambió mi impresión del principio, llevando esta forma de trabajo a la práctica comprendí su utilidad. De este modo, disfrutaba del blog, tanto del mío como de los de  mis compañeros, con más de uno competía en la realización de entradas valiosas y el proceso comenzaba a hacerse más sencillo, dejé de ser un “zoquete” para “dar a luz” mis ideas, y con la utilización de estos dos conceptos me doy cuenta que esta forma de trabajo me ha servido.

Pero no todo era el seguimiento de la asignatura mediante el blog, también he aprendido a trabajar cooperativamente, tanto en mi grupo de expertos como en mi grupo puzle, tarea que también despertó mi interés tanto que incluso existen casos de ideologías que no llegaba a conocer. También he realizado con “4 bragas viejas” un póster la mar de original… en definitiva, esta forma de trabajar nos conduce a reflexionar, abrir la mente y tener otra perspectiva de muchos aspectos que ni nos plantearíamos y que han sido beneficiosos para mí.


Asique, pese a mi desconcierto inicial, creo que he aportado cosas buenas a la comunidad, he expuesto mis argumentos lo mejor que he sabido y lo más correctamente posible y me he involucrado en las tareas, la nota que creo que merezco es de un 9. Por último y más importante agradecer a todos mis compañeros que han hecho posible que yo "aprendiera" y me sintiese "educador", tanto en mi blog, como en el de la asignatura, como en los debates en clase me han servido para culturizarme y aprender un poquito más de todos y cada uno de vosotros. 

SALUDOS Y GRACIAS DE PARTE DE UN SERVIDOR 

martes, 19 de mayo de 2015

EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO 2.0

Una de les últimes activitats que hem realitzat a classe consistia en tornar a realitzar el dibuix que realitzarem el primer dia de classe sobre el que significava per a nosaltres"L' EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO" ja que probablement el dibuix anava a canviar i anava a ser significat del que hem aprés. 


En el següent collage podeu vore els dos dibuixos, crec que és obví, però el primer dibuix que vaig fer és el de dalt, i el següent el de baix, amb 3 mesos de diferencia . 



Així doncs crec que he aprés en aquestos tres mesos, la escena continua sent la mateixa, continue sent jo el que juga a fútbol, però en el primer dibuix simplement vaig                 representar-me a la meua "bola" i una "bola" que cadascú tenía com a educativa.                  
Però el segon dibuix crec que és ben diferent, he decidit plasmar la meua progressió per el que concevia com a educació, moviment i jo. En primer cas continue jugant a fútbol a la meua martxa, en segon cas sóc jo el que "educa" als demés, degut a que jo tinc les habilitats, però el tercer cas es ben diferent, tots treballem per fer més educatiu el moviment, el entrenador pregunta com poder millorar i els jugadors responen, a la vegada els dos escolten i per últim es canvien els rols, seràn els jugadors els que pregunten esperant la resposta del entrenador, una nova concepció que tinc i en aquest moment crec que es la adequada sobre "L'EDUCACIÓ DEL MOVIMENT"

















jueves, 14 de mayo de 2015

CANVI: ASPECTE COMPLEX

L'acció o efecte de canviar es coneix com sinònim de reemplaçar, permutar o sustituir, d'aquesta manera el verb canviar fa referéncia a deixar una cosa o situació per a agarrar un altra. 
Fins i tot doneu-vos compte que per a definir aquest concepte he utilitzat sinònims i no una definició propiament dita, així doncs es recalca la complexitat que du fins i tot definir-ho. 

Concretament parlant en classe, hem fet referència a un canvi en "l'educació", d'aquesta manera hem vist algun fragment de la pel.lícula LA CLASE, on hem vist escenes que representaven a un professor amb una predisposició al "canvi" que parlem. 



Ficant ulls en la pel.lícula aquesta es desenvolupava en un institut conflictiu de França, on convivien xiquets i xiquetes procedents de molts llocs, en aquest institut apareix la figura del mestre al que abans  hem fet referència, un professor amb una predisposició al canvi, es a dir, les seues classes no es limitaven al purament "escrit en els llibres" sino que conversava en els alumnes, els feia pensar.... però la relació en alguns no es la que ell "idealitzava", alguns no contesten, tenen una actitud pasiva.... però aquest es el repte per a aquest mestre, un professor que fica els "ulls" en el zoquete, que busca el camí oportú per a eixa persona i que per tant contribueix al "canvi educatiu" al que feiem referència. 

Però aquest canvi no es plasma d'un dia a un altre, té una gran complexitat, d'aquesta manera els demés mestres no comparteixen les idees del seu company... "Dejalos, lo importante es que no molesten"... no s'acaben d'entendre entre companys de professió, a més a més també es un problema el context social, els pares i alumnes que si tenen un "bon comportament" no tenen cap mena de predisposició cap al zoquete, en tot açó parlem de la complexitat del canvi. 

Per tant una pel.lícula que m'ha agradat, mostra el requeriment de temps i esforç en front d'un canvi, un canvi que no és fluit i que implica contradiccions i conflictes i a més a més parlant de persones, per tant canvis que  no són predecibles, les persones també son complexes i els seus comportaments no es poden predir, fem per tant un cóctel de complexitat. 

Espere els vostres comentaris sobre la pel.lícula y la complexitat del canvi, Salutacions. 




martes, 12 de mayo de 2015

IDEOLOGÍA: PEL.LÍCULA "LA OLA"

Fent referència al passat tema 4 que hem abordat en classe, recordarem una pel.lícula que feia temps que havía vist i que té molta relació en aquest tema, en la present pel.lícula el que comença com un experiment acaba per ser un moviment real, la Pel.licula rep el nom de la "OLA"  

Així doncs, "la OLA" està inspirada en els fets que van tindre lloc en una escola de secundaria de California, el professor d'Història va tindre que interrumpir el seu projecte amb el que pretenía demostrar als seus alumnes que encara era posible el retorn d'un sistema totalitari. D'aquesta manera el experiment per part del mestre d'història va cobrar vida i els alumnes de l'escola es van unir a ell, els alumnes estàven entusiasmats, fins i tot es van ficar nom, van millorar la seua iniciativa superant les diferencies socials, es van implicar en el diseny d'un símbol gràfic i per acabar de formar aquesta nova corrent ideològica i com a colofó, adoptaren un uniforme comú i un salut propi.

Tornant al líder del grup, existeix un efecte de fascinació entre el mestre d'història i el grup, el professor fins i tot arriba a sorprendre per la obediencia dels seus alumnes a les seues ordres i preocupat, decideix ficar fí a la experiencia convocant a tots a una amplia reunió, per a aquesta ocasió tots van vestits igual amb el mateix uniforme i esperen vore el seu desig realitzat, es a dir, el surgiment oficial de un nou moviment a una escala superior a la de l'escola, així doncs front la nova idea del mestre, els alumnes es troben desilusionats aribant més en enllà del que ningú havía imaginat.

Per últim, LA OLA es creada com una ideología igualitaria per la ilusió grupal, aquesta ilusió grupal de la que parle es un mecanisme de defensa front la exclusió de lo diferent, així doncs les diferencies entre alumnes desapareixen i es crea l'ilusió de que tots es troben igualats front un objectiu comú, pero en el moment de la reunió el mestre cau del seu lloc de Ideal i amb ell també les relacions amb l'alumnat amb un fatal desenllaç.

D'aquesta manera es forma es configura una nova forma de vore, comprendre i pensar sobre la realitat, es a dir, una nova ideología a partir d'un experiment, 

martes, 5 de mayo de 2015

¿COMO DAR A LUZ LA IDEOLOGÍA?

Primero que todo quiero hacer participes a todos los lectores de este post de la presente actividad.

Así pues, de los siguientes "culos" con cual os quedaríais? 



 La gran mayoría de las personas, elegiría el culo de la izquierda, debido a que se nota trabajado, atlético... en definitiva atrae. Los glúteos de la derecha, como mucho, solo serian elegidos por los empresarios de cremas anticeluliticas, y con esto mismo se contribuye a la creación de esta ideología, EL CULTO A LA DELGADEZ

Cabria primero hablar sobre la celulitis, que no es más que alteraciones fisiológicas del tejido conjuntivo que se traducen en una inflamación de las células y una perdida de colágeno y que sobre todo es algo "natural" como lo es perder el pelo, por ejemplo. 
Así pues al privarnos a elegir los glúteos de la derecha por algo natural como lo es la celulitis fomentamos la ideología del "culto a la delgadez". 

Hablando de culto a la delgadez hablamos de una mujer débil, frágil, que necesita la protección del "mesomorfo" el hombre, pero eso sí, hablamos también de un "culazo", así pues hablamos del culto a una mujer que sería despreciable si no siguiera el ideal de delgadez por la sociedad.    Una mujer que no solo es delgada, sino que simboliza cosas, además de no tener celulitis, esta mujer interioriza que estar delgada es bueno y cuida su físico... en definitiva hacemos referencia a una forma de control social 

De esta manera observamos como en esta sociedad una mujer atractiva, sexy.. es una triunfadora y reconocida como ideal, en cambio una mujer que tenga un problema genético, que pase muchas horas de pié, que tenga problemas de circulación... en definitiva que debido a estas causas tenga celulitis, la reconocemos dentro de la sociedad como despreciable. 

Por último, este mundo al que hacemos referencia de televisión, pasarelas de moda, películas... y que reconocen a esa mujer "ideal" debería de cambiar, comenzar a aceptarse tal y como se es sin tener que fijarse en un "modelo estético" y hacer ver que lo que de verdad importa es el interior. 


jueves, 30 de abril de 2015

EL MOVIMENT (NO) ÉS EDUCATIU

La realització del diptic com a activitat de classe m'ha fet romandre, juntament amb el meu company guillem que ha realitzat l'activitat en mi, teniem la idea que el moviment era en qualsevol cas educatiu, menys algunes conductes fora de l'àmbit ètic, però quan ens va tocar defrendre la nostra postura en classe sorgiren dubtes en alguns aspectes, m'explique:

Teniem sobretot un aspecte en clar, consideràvem el moviment com a instrument mitjançant el xiquet interioritza els coneixements i fonamenta el coneixement pràctic, ja que el xiquet viu, sent, d'aquesta manera aprèn practicant. 

Però vam dur el debat entre tots a l'esport i derivant a la competició, fallo nostre, ja que ens vam donar compte que el esport pot ser exclusiu, no són les mateixes vivencies les que tindría un esportista de alta competició al realitzar una classe de spining que un xiquet en obesitat, per tant podríem parlar de exclusiu i no educatiu en algún aspecte. 

Cal afegir que en la competició a vegades sols et dus pel fet de guanyar, en esports com per exemple el fútbol has de tindre companyerisme, cooperació... amb el teu equip per a marcar un gol però si pots aprofitar-te de la desgracia de algún "company de professió" per a marcar un gol, també heu faries per descomptat sense ser moralment correcte o educatiu. 


Per finalitzar ens hem donat compte que parlem de  moviment educatiu segons la finalitat en la que ho realitzem, és a dir, una intenció de afavorir el sentit positiu o educatiu de la pràctica i no moures en un sentit espontàni o per la efusivitat del moment sino per afavorir el valor educatiu del moviment