jueves, 30 de abril de 2015

EL MOVIMENT (NO) ÉS EDUCATIU

La realització del diptic com a activitat de classe m'ha fet romandre, juntament amb el meu company guillem que ha realitzat l'activitat en mi, teniem la idea que el moviment era en qualsevol cas educatiu, menys algunes conductes fora de l'àmbit ètic, però quan ens va tocar defrendre la nostra postura en classe sorgiren dubtes en alguns aspectes, m'explique:

Teniem sobretot un aspecte en clar, consideràvem el moviment com a instrument mitjançant el xiquet interioritza els coneixements i fonamenta el coneixement pràctic, ja que el xiquet viu, sent, d'aquesta manera aprèn practicant. 

Però vam dur el debat entre tots a l'esport i derivant a la competició, fallo nostre, ja que ens vam donar compte que el esport pot ser exclusiu, no són les mateixes vivencies les que tindría un esportista de alta competició al realitzar una classe de spining que un xiquet en obesitat, per tant podríem parlar de exclusiu i no educatiu en algún aspecte. 

Cal afegir que en la competició a vegades sols et dus pel fet de guanyar, en esports com per exemple el fútbol has de tindre companyerisme, cooperació... amb el teu equip per a marcar un gol però si pots aprofitar-te de la desgracia de algún "company de professió" per a marcar un gol, també heu faries per descomptat sense ser moralment correcte o educatiu. 


Per finalitzar ens hem donat compte que parlem de  moviment educatiu segons la finalitat en la que ho realitzem, és a dir, una intenció de afavorir el sentit positiu o educatiu de la pràctica i no moures en un sentit espontàni o per la efusivitat del moment sino per afavorir el valor educatiu del moviment 


domingo, 26 de abril de 2015

VIOLENCIA INFANTIL : ELS VIDEOJOCS

Com vam debatir el dia anterior a classe és cert que els "xiquets d'ara"  tendixen a ser més agressius, no entrarem molt en debat sobre les causes (vaig a aprofundir en alguna que hem pareix interessant), cal dir que és cert que sempre existeix de tot i sempre ha sigut aixinia, però sens dubte i com a refrany popular: "Els xiquets d'ara estàn més espavilats" 

Així doncs, no hi ha dia en el què no fullegem un periòdic o fem zapping en la televisió i no apareguen referències a algún aconteixement violent. Però cada vegada més, aquestos fets estàn relacionats dins d'un entorn escolar i com no, infantil.  Per aquest motiu aquest post, al fet que vull fer referència és que pot ser aquestos climes de violencia en edats primerenques siguen generats per la societat en la que vivim i més en concret hem pareix una causa la utitlització cada vegada més de videojocs entre la població infantil. 

D'aquesta manera, existeix un gran mite popular sobre que els videojocs generen violencia, en el que jo estic d'acord. Degut a que els xiquets son més vulnerables als estímuls audiovisuals que els adults, podrien imitar els comportaments que veuen en els videojocs, ja que en molts es recompensa la violencia, per a mi, una influencia perjudicial.



Però cal recalcar, eixa violencia escolar de la que parle, va referida com a violencia dels alumnes entre ells i amb els professors i crec que en certa manera, a més a més de la vulnerabilitat del xiquet o patrons de personalitat es deguda al videojocs (no englobem, sols els videojocs que premien la violencia), és a dir, videojocs que ajuden a mantindre i potenciar les relacions de agressivitat, menyspreu i clima agressiu. 

¿perque no dir que alguns videojocs estàn disenyats per empresaris que l'ùnic fet amb el qual realitzen el videojoc es la rentabilitat econòmica i "eduquen" en contra de l'educació? ¿Perque no construir un videojoc que fomente les conviccions socials i la ètica? 

I per últim recalcar el gran paper que té doncs el professorat com a principal ferramenta  contra la violencia infantil, professorat valent, respetuós i humà que té que enfrontar-se cada dia amb aquesta violencia de la que parlem i   fer-li vore al "zoquete" quins són els valors educatius i quins "eduquen" front a l'educació. 






ESPERE LES VOSTRES OPINIONS, SALUTACIONS. MIGUEL 

domingo, 19 de abril de 2015

EL VALOR EDUCATIU DEL MOVIMENT

Com a arrel de llegir el article "Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación física" de José Devís i Carmen Peiró i fer un xicotet debat en classe sobre alguns aspectes que s'abordaben en el article, passaré a comentar alguna cosa. 

Desde la història, amb l'inici de la educació física, gran mena de metges, professors... han fet referència a la gran quantitat de motius positius pe'ls que realitzar esport / educació física. Alguns feien referència a la salut, altres a l'esport com a vía de socialització... aquest tipus de argumentacions, sobretot les socialitzadores feien referència a la "Pràctica" com a formadora del caràcter i personalitat de la persona. Per tant, parlem que la educació física es convertix en educació a través de lo físic 

Pero a partir de 1960 i amb contribucions com la de Peter Arnold, la qual va proposar una nova concepció per a la educació física basada en el valor intrìnsec del seu coneixement, arribem pues a una concepció molt més recent de l'educació fisica en tres dimensions:


- La educació sobre el moviment, recull els coneixements de diferents corrents com són la Kinesiología, la fisiología del exercici, la biomecánica, la història de l'activitat física... 







- La educació a través del movient, recau més en el desenvolupament estètic i moral, la salut, la socialització o la ocupació del temps lliure. 







- La educación en movimiento, és tracta de alguna cosa valiosa en si mateix perqué permiteix a la persona autorealitzar-se i autoconeixer's que sols es pot produir amb la participació activa 



D'aquesta manera Arnold justificaria el caràcter educatiu del moviment, des de tres postures diferents en funció del seu valor intrínsec, però cal recalcar que els valors educatius dels continguts (quan parlem de l'educació física / esport) no es troben en ells mateixos, sino en la valoració, i açó depèn de la intenció amb la que ensenyem. 
Així doncs he tret en clar després de llegir el capítol que no podem dixar la pràctica i els continguts que hem pensat amb un desenvolupament purament espontàni, hem de tindre la intenció de afavorir un valor educatiu. 

"Los contenidos de la educación física dejarían de ser educativos si su práctica se opone a las misiones o metas de la profesión de la educación física" José Devís  D'aquesta manera fem referència a la importància de la intenció que abans he parlat .

Aquestos han sigut els aspectes que més importancia he observat en l'article i hem parlat a classe, espere els vostres comentaris sobre algún que no haja tingut en compte. Salutacions 






martes, 7 de abril de 2015

LA TELETIENDA : PROBLEMES QUOTIDIANS

L'altre dia en la practica, reflexionarem sobre el GYM FORM 8, un producte dirigit a millorar la salut i a la qualitat de vida dels seus usuaris i aquesta reflexió m'ha dut a aquest post sobre la teletienda. 

Tots alguna vegada hem vist la teletienda, fent zapping en la tele o quant et quedes fins a altes hores de la nit vegent la televisió, així doncs a tots ens passen pel cap eixos actors que pareixen trets de escenes còmiques o pel.licules mudes que exageren tant els gestos, també ixa veu en off que en tots els anuncis és la mateixa i que comença de la mateixa manera ... "ARTO DE..." i sobretot eixa exageració de les situacions per a evocar la necesitat immediata del producte. 

Així doncs, és una obvietat, la teletienda dona solucions als problemes quotidians, que verdaderament ens importen, ja no sé que fer els dimunenges de matí sense el meu GYM PLUS 3000 que hem permitix fer ambdominals mentres cuine amb els meus Ganivets ULTRA POWER, a més a més la gent que ix en la telentienda sempre somríu i per si fora poc amb cada pedido que realitzes et regalen un segon pack del producte que val més que el producte en sí i per suposat, sempre seràs del 100 primers per això el producte ixirà per la mitat de preu, en fí tot avantatges. 

Acó era ironía sobre el que vol vendre-mos la teletienda, trobe la teletienda un poc inútil, probablement hi haja algún producte que siga eficaç però sols de la manera conforme heu venen fan que jo no meu crega, ixes parodies tan ben montades i ixes situacions tan comiques han fet sorgir la meua reflexió sobre els productes. 

¿I vosaltres, heu utilitzat alguna vegada la teletienda?