miércoles, 20 de mayo de 2015

RESUMEN ENTRADAS

Por último y como última "entrada pre-exámenes" quisiera mostraros con un vídeo la recopilación de algunas de las entradas que he realizado a lo largo de mi seguimiento de la asignatura. 

Recalcar que ese seguimiento también es parte de vosotros, mis lectores y compañeros de clase que me habéis ayudado a tener ideas que para mi eran valiosas al compartirlas con todos vosotros y también que me dejarais vuestros comentarios para poder mejorar en futuras ocasiones. saludos y gracias. 



video

AUTOEVALUACIÓN

Empezaré por el comienzo, ¿“EDUCACIÓN DEL MOVIMIENTO”? , ¿Sobre qué tratará esa asignatura?, recuerdo hacerme esa pregunta antes de comenzar el curso, incluso el primer día me puse mi chándal, totalmente convencido que era una asignatura practica… pero no fue así.

Una vez presentada la asignatura, no despertaba una gran efusividad en mí la forma en que se pretendía trabajar, elegí el seguimiento creativo, por lo tanto me uní a la comunidad EDMOV, pese a lo mal que me llevo con los ordenadores. Decidí crearme mi propio Blog y realizar mis aportaciones a la comunidad, pero esta forma no acababa de atraerme, tardé en realizar una entrada que verdaderamente a mi gusto mereciese la pena, pero a partir de ahí todo fue rodado.

El desconcierto inicial y  la incertidumbre en algunos conceptos desaparecieron, me puse manos a la obra con mi blog y comencé a entender el sentido del seguimiento de la asignatura, tampoco se trataba de realizar post sobre las tareas que realizábamos en clase, sino que formaba un cóctel con las ideas de clase, la búsqueda de información y mi conocimiento, así pues el blog era “MÍO”, de esta forma cada uno tenía la libertad de escoger su propio método, en definitiva un método donde cada entrada me servía de aprendizaje.  Así pues, esa libertad a la que he hecho referencia es un elemento clave, permite aprender a trabajar de forma distinta, y me ha ayudado sin darme cuenta, a convertirme en una persona creativa, el simple hecho de compartir opiniones en el blog de la asignatura, las que también he recibido en mi blog… hace comprender mejor los conceptos que se exponen, incluso llegándoles a dar más valor.

Al comprender verdaderamente la forma de trabajo, cambió mi impresión del principio, llevando esta forma de trabajo a la práctica comprendí su utilidad. De este modo, disfrutaba del blog, tanto del mío como de los de  mis compañeros, con más de uno competía en la realización de entradas valiosas y el proceso comenzaba a hacerse más sencillo, dejé de ser un “zoquete” para “dar a luz” mis ideas, y con la utilización de estos dos conceptos me doy cuenta que esta forma de trabajo me ha servido.

Pero no todo era el seguimiento de la asignatura mediante el blog, también he aprendido a trabajar cooperativamente, tanto en mi grupo de expertos como en mi grupo puzle, tarea que también despertó mi interés tanto que incluso existen casos de ideologías que no llegaba a conocer. También he realizado con “4 bragas viejas” un póster la mar de original… en definitiva, esta forma de trabajar nos conduce a reflexionar, abrir la mente y tener otra perspectiva de muchos aspectos que ni nos plantearíamos y que han sido beneficiosos para mí.


Asique, pese a mi desconcierto inicial, creo que he aportado cosas buenas a la comunidad, he expuesto mis argumentos lo mejor que he sabido y lo más correctamente posible y me he involucrado en las tareas, la nota que creo que merezco es de un 9. Por último y más importante agradecer a todos mis compañeros que han hecho posible que yo "aprendiera" y me sintiese "educador", tanto en mi blog, como en el de la asignatura, como en los debates en clase me han servido para culturizarme y aprender un poquito más de todos y cada uno de vosotros. 

SALUDOS Y GRACIAS DE PARTE DE UN SERVIDOR 

martes, 19 de mayo de 2015

EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO 2.0

Una de les últimes activitats que hem realitzat a classe consistia en tornar a realitzar el dibuix que realitzarem el primer dia de classe sobre el que significava per a nosaltres"L' EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO" ja que probablement el dibuix anava a canviar i anava a ser significat del que hem aprés. 


En el següent collage podeu vore els dos dibuixos, crec que és obví, però el primer dibuix que vaig fer és el de dalt, i el següent el de baix, amb 3 mesos de diferencia . 



Així doncs crec que he aprés en aquestos tres mesos, la escena continua sent la mateixa, continue sent jo el que juga a fútbol, però en el primer dibuix simplement vaig                 representar-me a la meua "bola" i una "bola" que cadascú tenía com a educativa.                  
Però el segon dibuix crec que és ben diferent, he decidit plasmar la meua progressió per el que concevia com a educació, moviment i jo. En primer cas continue jugant a fútbol a la meua martxa, en segon cas sóc jo el que "educa" als demés, degut a que jo tinc les habilitats, però el tercer cas es ben diferent, tots treballem per fer més educatiu el moviment, el entrenador pregunta com poder millorar i els jugadors responen, a la vegada els dos escolten i per últim es canvien els rols, seràn els jugadors els que pregunten esperant la resposta del entrenador, una nova concepció que tinc i en aquest moment crec que es la adequada sobre "L'EDUCACIÓ DEL MOVIMENT"

















jueves, 14 de mayo de 2015

CANVI: ASPECTE COMPLEX

L'acció o efecte de canviar es coneix com sinònim de reemplaçar, permutar o sustituir, d'aquesta manera el verb canviar fa referéncia a deixar una cosa o situació per a agarrar un altra. 
Fins i tot doneu-vos compte que per a definir aquest concepte he utilitzat sinònims i no una definició propiament dita, així doncs es recalca la complexitat que du fins i tot definir-ho. 

Concretament parlant en classe, hem fet referència a un canvi en "l'educació", d'aquesta manera hem vist algun fragment de la pel.lícula LA CLASE, on hem vist escenes que representaven a un professor amb una predisposició al "canvi" que parlem. 



Ficant ulls en la pel.lícula aquesta es desenvolupava en un institut conflictiu de França, on convivien xiquets i xiquetes procedents de molts llocs, en aquest institut apareix la figura del mestre al que abans  hem fet referència, un professor amb una predisposició al canvi, es a dir, les seues classes no es limitaven al purament "escrit en els llibres" sino que conversava en els alumnes, els feia pensar.... però la relació en alguns no es la que ell "idealitzava", alguns no contesten, tenen una actitud pasiva.... però aquest es el repte per a aquest mestre, un professor que fica els "ulls" en el zoquete, que busca el camí oportú per a eixa persona i que per tant contribueix al "canvi educatiu" al que feiem referència. 

Però aquest canvi no es plasma d'un dia a un altre, té una gran complexitat, d'aquesta manera els demés mestres no comparteixen les idees del seu company... "Dejalos, lo importante es que no molesten"... no s'acaben d'entendre entre companys de professió, a més a més també es un problema el context social, els pares i alumnes que si tenen un "bon comportament" no tenen cap mena de predisposició cap al zoquete, en tot açó parlem de la complexitat del canvi. 

Per tant una pel.lícula que m'ha agradat, mostra el requeriment de temps i esforç en front d'un canvi, un canvi que no és fluit i que implica contradiccions i conflictes i a més a més parlant de persones, per tant canvis que  no són predecibles, les persones també son complexes i els seus comportaments no es poden predir, fem per tant un cóctel de complexitat. 

Espere els vostres comentaris sobre la pel.lícula y la complexitat del canvi, Salutacions. 




martes, 12 de mayo de 2015

IDEOLOGÍA: PEL.LÍCULA "LA OLA"

Fent referència al passat tema 4 que hem abordat en classe, recordarem una pel.lícula que feia temps que havía vist i que té molta relació en aquest tema, en la present pel.lícula el que comença com un experiment acaba per ser un moviment real, la Pel.licula rep el nom de la "OLA"  

Així doncs, "la OLA" està inspirada en els fets que van tindre lloc en una escola de secundaria de California, el professor d'Història va tindre que interrumpir el seu projecte amb el que pretenía demostrar als seus alumnes que encara era posible el retorn d'un sistema totalitari. D'aquesta manera el experiment per part del mestre d'història va cobrar vida i els alumnes de l'escola es van unir a ell, els alumnes estàven entusiasmats, fins i tot es van ficar nom, van millorar la seua iniciativa superant les diferencies socials, es van implicar en el diseny d'un símbol gràfic i per acabar de formar aquesta nova corrent ideològica i com a colofó, adoptaren un uniforme comú i un salut propi.

Tornant al líder del grup, existeix un efecte de fascinació entre el mestre d'història i el grup, el professor fins i tot arriba a sorprendre per la obediencia dels seus alumnes a les seues ordres i preocupat, decideix ficar fí a la experiencia convocant a tots a una amplia reunió, per a aquesta ocasió tots van vestits igual amb el mateix uniforme i esperen vore el seu desig realitzat, es a dir, el surgiment oficial de un nou moviment a una escala superior a la de l'escola, així doncs front la nova idea del mestre, els alumnes es troben desilusionats aribant més en enllà del que ningú havía imaginat.

Per últim, LA OLA es creada com una ideología igualitaria per la ilusió grupal, aquesta ilusió grupal de la que parle es un mecanisme de defensa front la exclusió de lo diferent, així doncs les diferencies entre alumnes desapareixen i es crea l'ilusió de que tots es troben igualats front un objectiu comú, pero en el moment de la reunió el mestre cau del seu lloc de Ideal i amb ell també les relacions amb l'alumnat amb un fatal desenllaç.

D'aquesta manera es forma es configura una nova forma de vore, comprendre i pensar sobre la realitat, es a dir, una nova ideología a partir d'un experiment, 

martes, 5 de mayo de 2015

¿COMO DAR A LUZ LA IDEOLOGÍA?

Primero que todo quiero hacer participes a todos los lectores de este post de la presente actividad.

Así pues, de los siguientes "culos" con cual os quedaríais? 



 La gran mayoría de las personas, elegiría el culo de la izquierda, debido a que se nota trabajado, atlético... en definitiva atrae. Los glúteos de la derecha, como mucho, solo serian elegidos por los empresarios de cremas anticeluliticas, y con esto mismo se contribuye a la creación de esta ideología, EL CULTO A LA DELGADEZ

Cabria primero hablar sobre la celulitis, que no es más que alteraciones fisiológicas del tejido conjuntivo que se traducen en una inflamación de las células y una perdida de colágeno y que sobre todo es algo "natural" como lo es perder el pelo, por ejemplo. 
Así pues al privarnos a elegir los glúteos de la derecha por algo natural como lo es la celulitis fomentamos la ideología del "culto a la delgadez". 

Hablando de culto a la delgadez hablamos de una mujer débil, frágil, que necesita la protección del "mesomorfo" el hombre, pero eso sí, hablamos también de un "culazo", así pues hablamos del culto a una mujer que sería despreciable si no siguiera el ideal de delgadez por la sociedad.    Una mujer que no solo es delgada, sino que simboliza cosas, además de no tener celulitis, esta mujer interioriza que estar delgada es bueno y cuida su físico... en definitiva hacemos referencia a una forma de control social 

De esta manera observamos como en esta sociedad una mujer atractiva, sexy.. es una triunfadora y reconocida como ideal, en cambio una mujer que tenga un problema genético, que pase muchas horas de pié, que tenga problemas de circulación... en definitiva que debido a estas causas tenga celulitis, la reconocemos dentro de la sociedad como despreciable. 

Por último, este mundo al que hacemos referencia de televisión, pasarelas de moda, películas... y que reconocen a esa mujer "ideal" debería de cambiar, comenzar a aceptarse tal y como se es sin tener que fijarse en un "modelo estético" y hacer ver que lo que de verdad importa es el interior. 


jueves, 30 de abril de 2015

EL MOVIMENT (NO) ÉS EDUCATIU

La realització del diptic com a activitat de classe m'ha fet romandre, juntament amb el meu company guillem que ha realitzat l'activitat en mi, teniem la idea que el moviment era en qualsevol cas educatiu, menys algunes conductes fora de l'àmbit ètic, però quan ens va tocar defrendre la nostra postura en classe sorgiren dubtes en alguns aspectes, m'explique:

Teniem sobretot un aspecte en clar, consideràvem el moviment com a instrument mitjançant el xiquet interioritza els coneixements i fonamenta el coneixement pràctic, ja que el xiquet viu, sent, d'aquesta manera aprèn practicant. 

Però vam dur el debat entre tots a l'esport i derivant a la competició, fallo nostre, ja que ens vam donar compte que el esport pot ser exclusiu, no són les mateixes vivencies les que tindría un esportista de alta competició al realitzar una classe de spining que un xiquet en obesitat, per tant podríem parlar de exclusiu i no educatiu en algún aspecte. 

Cal afegir que en la competició a vegades sols et dus pel fet de guanyar, en esports com per exemple el fútbol has de tindre companyerisme, cooperació... amb el teu equip per a marcar un gol però si pots aprofitar-te de la desgracia de algún "company de professió" per a marcar un gol, també heu faries per descomptat sense ser moralment correcte o educatiu. 


Per finalitzar ens hem donat compte que parlem de  moviment educatiu segons la finalitat en la que ho realitzem, és a dir, una intenció de afavorir el sentit positiu o educatiu de la pràctica i no moures en un sentit espontàni o per la efusivitat del moment sino per afavorir el valor educatiu del moviment 


domingo, 26 de abril de 2015

VIOLENCIA INFANTIL : ELS VIDEOJOCS

Com vam debatir el dia anterior a classe és cert que els "xiquets d'ara"  tendixen a ser més agressius, no entrarem molt en debat sobre les causes (vaig a aprofundir en alguna que hem pareix interessant), cal dir que és cert que sempre existeix de tot i sempre ha sigut aixinia, però sens dubte i com a refrany popular: "Els xiquets d'ara estàn més espavilats" 

Així doncs, no hi ha dia en el què no fullegem un periòdic o fem zapping en la televisió i no apareguen referències a algún aconteixement violent. Però cada vegada més, aquestos fets estàn relacionats dins d'un entorn escolar i com no, infantil.  Per aquest motiu aquest post, al fet que vull fer referència és que pot ser aquestos climes de violencia en edats primerenques siguen generats per la societat en la que vivim i més en concret hem pareix una causa la utitlització cada vegada més de videojocs entre la població infantil. 

D'aquesta manera, existeix un gran mite popular sobre que els videojocs generen violencia, en el que jo estic d'acord. Degut a que els xiquets son més vulnerables als estímuls audiovisuals que els adults, podrien imitar els comportaments que veuen en els videojocs, ja que en molts es recompensa la violencia, per a mi, una influencia perjudicial.



Però cal recalcar, eixa violencia escolar de la que parle, va referida com a violencia dels alumnes entre ells i amb els professors i crec que en certa manera, a més a més de la vulnerabilitat del xiquet o patrons de personalitat es deguda al videojocs (no englobem, sols els videojocs que premien la violencia), és a dir, videojocs que ajuden a mantindre i potenciar les relacions de agressivitat, menyspreu i clima agressiu. 

¿perque no dir que alguns videojocs estàn disenyats per empresaris que l'ùnic fet amb el qual realitzen el videojoc es la rentabilitat econòmica i "eduquen" en contra de l'educació? ¿Perque no construir un videojoc que fomente les conviccions socials i la ètica? 

I per últim recalcar el gran paper que té doncs el professorat com a principal ferramenta  contra la violencia infantil, professorat valent, respetuós i humà que té que enfrontar-se cada dia amb aquesta violencia de la que parlem i   fer-li vore al "zoquete" quins són els valors educatius i quins "eduquen" front a l'educació. 






ESPERE LES VOSTRES OPINIONS, SALUTACIONS. MIGUEL 

domingo, 19 de abril de 2015

EL VALOR EDUCATIU DEL MOVIMENT

Com a arrel de llegir el article "Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación física" de José Devís i Carmen Peiró i fer un xicotet debat en classe sobre alguns aspectes que s'abordaben en el article, passaré a comentar alguna cosa. 

Desde la història, amb l'inici de la educació física, gran mena de metges, professors... han fet referència a la gran quantitat de motius positius pe'ls que realitzar esport / educació física. Alguns feien referència a la salut, altres a l'esport com a vía de socialització... aquest tipus de argumentacions, sobretot les socialitzadores feien referència a la "Pràctica" com a formadora del caràcter i personalitat de la persona. Per tant, parlem que la educació física es convertix en educació a través de lo físic 

Pero a partir de 1960 i amb contribucions com la de Peter Arnold, la qual va proposar una nova concepció per a la educació física basada en el valor intrìnsec del seu coneixement, arribem pues a una concepció molt més recent de l'educació fisica en tres dimensions:


- La educació sobre el moviment, recull els coneixements de diferents corrents com són la Kinesiología, la fisiología del exercici, la biomecánica, la història de l'activitat física... 







- La educació a través del movient, recau més en el desenvolupament estètic i moral, la salut, la socialització o la ocupació del temps lliure. 







- La educación en movimiento, és tracta de alguna cosa valiosa en si mateix perqué permiteix a la persona autorealitzar-se i autoconeixer's que sols es pot produir amb la participació activa 



D'aquesta manera Arnold justificaria el caràcter educatiu del moviment, des de tres postures diferents en funció del seu valor intrínsec, però cal recalcar que els valors educatius dels continguts (quan parlem de l'educació física / esport) no es troben en ells mateixos, sino en la valoració, i açó depèn de la intenció amb la que ensenyem. 
Així doncs he tret en clar després de llegir el capítol que no podem dixar la pràctica i els continguts que hem pensat amb un desenvolupament purament espontàni, hem de tindre la intenció de afavorir un valor educatiu. 

"Los contenidos de la educación física dejarían de ser educativos si su práctica se opone a las misiones o metas de la profesión de la educación física" José Devís  D'aquesta manera fem referència a la importància de la intenció que abans he parlat .

Aquestos han sigut els aspectes que més importancia he observat en l'article i hem parlat a classe, espere els vostres comentaris sobre algún que no haja tingut en compte. Salutacions 






martes, 7 de abril de 2015

LA TELETIENDA : PROBLEMES QUOTIDIANS

L'altre dia en la practica, reflexionarem sobre el GYM FORM 8, un producte dirigit a millorar la salut i a la qualitat de vida dels seus usuaris i aquesta reflexió m'ha dut a aquest post sobre la teletienda. 

Tots alguna vegada hem vist la teletienda, fent zapping en la tele o quant et quedes fins a altes hores de la nit vegent la televisió, així doncs a tots ens passen pel cap eixos actors que pareixen trets de escenes còmiques o pel.licules mudes que exageren tant els gestos, també ixa veu en off que en tots els anuncis és la mateixa i que comença de la mateixa manera ... "ARTO DE..." i sobretot eixa exageració de les situacions per a evocar la necesitat immediata del producte. 

Així doncs, és una obvietat, la teletienda dona solucions als problemes quotidians, que verdaderament ens importen, ja no sé que fer els dimunenges de matí sense el meu GYM PLUS 3000 que hem permitix fer ambdominals mentres cuine amb els meus Ganivets ULTRA POWER, a més a més la gent que ix en la telentienda sempre somríu i per si fora poc amb cada pedido que realitzes et regalen un segon pack del producte que val més que el producte en sí i per suposat, sempre seràs del 100 primers per això el producte ixirà per la mitat de preu, en fí tot avantatges. 

Acó era ironía sobre el que vol vendre-mos la teletienda, trobe la teletienda un poc inútil, probablement hi haja algún producte que siga eficaç però sols de la manera conforme heu venen fan que jo no meu crega, ixes parodies tan ben montades i ixes situacions tan comiques han fet sorgir la meua reflexió sobre els productes. 

¿I vosaltres, heu utilitzat alguna vegada la teletienda? 

jueves, 26 de marzo de 2015

EL PSEUDO-ZOQUETE : "SER UN BALA"

La lectura de "Mal de ecuela" ha sigut positiva per a mí, m'ha ajudat a tindre un punt de vista diferent del professors i dels alumnes, per tant m'ha fet situarme tant en les obligacions i papers que desenvolupa el mestre i les relacions amb els diferents tipus d'alumnat. 

Però caldría recalcar que "Mal de escuela" no és un llibre sobre la escola, sino com propiament cita l'autor en el llibre: 
"No se trata de un libro sobre la escuela, sino un libro sobre el zoquete, sobre el dolor de no comprender y sus daños colaterales" 

D'aquesta forma, m'ha ajudat a tindre el punt de vista sobre el mal alumne que trau males notes i que no arriba a comprendre i també del mestre que ajuda a comprendre a l'alumne o tot el contrari. 

Ara doncs arribem a la meua experiencia, d'alguna manera m'he sentit identificat en el llibre, m'explique:
Desde la meua percepció el zoquete del qual es parla al llibre no és que no tinguera capacitat, ja que al final acava confeccionant una novel.la, sino que no arribava a comprendre. Així pues m'he sentit identificat en la meua infància, la meua infància com a "bala", això si, cal explicar les diferencies entre el "bala" i el "zoquete"

Ser un "bala" no significa no comprendre, sino decidir tú quan vols comprendre, un bala té la capacitat suficient com per a qué la seua ment sapiga quan ha de prestar atenció o desconectar totalment. Aixina era jo en la meua infancia i adolescencia, coincidia en els meus millors amics de tota la vida en l'ESO i per a nosaltres les classes eren un  previ al cap de setmana, feiem la mà a les xicones, continuament xarravem i aprofitavem qualsevol moment de la classe per fer d'ella un rebombori, però amb la diferencia que quan sentía la següent frase "atengau un moment que aço va per a examen" feia un parentesí a la festa que duiem i atenía i apuntava el que era més important. Quan a la setmana següent ens donaven les notes del examens sempre pasava el mateix: Pablo, suspés. Vicent, suspés. Rafa, apuraet. Miguel, excel.lent. Els meus amics es preguntaven per qué i es que no es donaven compté que jo podía estar fent la mà en ells però a continuació atendre ja que era una cosa molt important de cara a l'examen, perque era un bala.  

Aquesta ha sigut una experiencia propia que he evocat una vegada llegit el llibre, amb una "lleugera" diferencia, el zoquete del llibre no comprén, jo decidía quan no comprendre 

Vos convide ara a que comenteu sobre les vostres experiènces en el meu post per vore si es pareixen a la meua. Gracies 

viernes, 13 de marzo de 2015

SENTIT OCULT DE LES COSES

En funció del que parlarem l'altre dia en clase, on a partir del sentit polític e ideològic de l'educació reflexionarem sobre els significats ocultes de les coses. 

Així doncs, que les coses existixen en aquest món té una explicació racional, des del punt de vista que cada dubte sorgeix dels nostres pensaments i de les nostres accions, els fa també tindre una resposta lògica. 
Ara sí, al presentar objectes que podem trobar com a quotidians en un ambient normal, en un espai, en definitiva al que estem acostumats, poden transmetre un "significat ocult" diferent al us quotidia o que simplement no apreciem a primera vista pero que arriben a ser metàfores o arriben a tindre un sentit polìtic o ideològic, confós en alguns casos, pero està ahí. 

Alguns exemples d'aquestes coses serien per exemple: 

-La cadira del mestre sempre es diferent, una cadira molt més comfortable, feta de fusta en el millors del casos, sino està perfectament encoixinada, amb rodes per a desplaçar-se... en definitiva parla de la desigualtat en un sentit politic e ideològic referent a l'educació 

- La forma d'estar aseguts en la clase, aixina com seus en una clase per la seua disposició al mirar al front no pots vore al company que tens als costats, per tant parlem d'una disposició en l'aula segons un sentit polìtic e ideològic referent a l'educació

-Per últim i referent a la nostra carrera, és molt major el nombre de xics que de xiques, en aquest cas també te un significat, ja que es sol parlar de "una carrera de xics", tornem a ixa desigualtat en un sentit polític e ideològic de l'educació. 

El único sentido oculto de las cosas es que ellas no tienen sentido oculto alguno.” 
FERNANDO PESSOA


vos convide a que parleu sobre algun sentit ocult que hi han molt més, en el meu post. 

miércoles, 4 de marzo de 2015

EL TRACTE DEL MESTRE

Un debat que hem tingut en classe m'ha fet reflexionar, quan et pregunten sobre quin és el millor profess@r que has tingut en la teua vida acadèmica, ¿qui se te ve al cap? ¿un mestre molt proper a tu, que era simpàtic i ajudava en tot allò posible o un mestre menys proper però que impartia les classes de forma meravellosa i aprenies tots els coneixements del programa educatiu? 

Pense que també cal destacar que segons l'edat respondries una cosa o un altra: 

- En les edats més primerenques valorem el professorat com a "Pràctic reflexiu" en aquest cas els xiquets i adolescents valoren l'escola com un espai d'aprenentatge i socialització, del professorat esperen una bona formació, però sobretot que siguen respetuosos, que incorporen en els seus mètodes allò lùdic i que siguen propers a ells en qualsevol problema tant dins com fora de l'escola. D'aquesta manera en les primeres edats valorem la confiança que transmet el mestre i el seu respecte, prima aleshores la teoría  deliberativa, on percebem l'educació com a pràctica ètica, interactiva i contextualitzada 



- En edats majors valorem al professorat com a "Professorat tècnic" en aquest cas, la gran majoría anem a "l'escola o universitat" per propia voluntat i valorem als mestres segons la seua formació a l'hora de planificar, desarrollar i transmitir els seus coneixements, així doncs, el professorat ha de transmetre mètodes eficaços i comprovar els resultats. D'aquesta manera, prima la teoria tècnica, on els subjectes tenen una concepció cientific-tècnic de l'educació. 



Ara sobre el meu cas, sens dubte quan hem parlat sobre quin havia sigut per a mi el meu millor professor, m'ha vingut al cap "MATI" la meua professora de Educació Fisica de l'E.S.O on la creativitat i la originalitat tenien un gran protagonisme en les clases, no realitzavem els tipics esports com són fútbol i bàsquet... sino que realitzavem sessions de balls de saló aquagym, senderisme, i tota mena de bones dinàmiques i mètodes originals, d'aquesta manera al parlar sobre el millor professor de la meua vida faig referència al professorat jutjat des de un codi ètic e interactiu, i que sòn records de la meua escolarització. 

Ara vos convide a que comenteu en el meu post i hem digau quin es el vostre millor professor de la vostra vida, perque ho és i quina teoria de les dos seguirieu.                 técnica o deliberativa 

jueves, 26 de febrero de 2015

EVOLUCIÓ DE L' "EDUCADOR"

Un debat que tinguerem en classe sobre l'evolució de l'educació i sobre el canvi en els papers del professorat ha despertat el meu interés sobre aprofundir més sobre el tema, sobretot a partir de una vinyeta que vaig trobar en el blog de la assignatura. 

Els paper de l' "educador" en anys arrere era de gran autoritat sobre els alumnes i de gran influencia sobre els pares. El mestr@ actuava com a mer transmissor de coneixements, unicament en l'ensenyança de l'alumne, açó caracteritzava el procés d'ensenyança tradicional. 

Pel que fa al paper de l' "educador" en l'actualitat, el professorat actua com a guia i facilitador dels coneixements, arribant a un procés d'interacció amb l'estudiant, parlem ara doncs d'un procés bilateral d'ensenyança. 
Arrere queda el paper del professor que es queda en els continguts i que imparteix classes magistrals, per el "guia" dels alumnes, els alumnes ara juntament amb el professor recorren el camí fins a un coneixement vivencial, per tant el rol que desempenya ara el professorat és el de organitzar i desenvolupar experiències didàctiques que afavorisquen l'aprenentatge dels alumnes. 

Ara a mena de reflexió per al sistema educatiu, si com bé he pogut observar, als educadors se'ls demana cada vegada que cumplisquen més funcions socials, amb molta més qualitat en les accions, i cada vegada més complexes, cal destacar que per menys al final poden carregar-se el paper del "educador" i qui farà tots ixos rols? 


sábado, 21 de febrero de 2015

EL MITO DE LA BELLEZA

Los mitos son en su gran mayoría creencias construidas socialmente y explicaciones erróneas aceptadas popularmente, desde el ámbito del sexo, estas creencias han servido como justificación biológica del papel pasivo, sumiso y dependiente de la mujer, mientras los hombres luchan entre sí por las mujeres más bellas. 

Pero el ideal de belleza cambia a lo largo del tiempo dentro de una misma cultura, la concepción de belleza, más allá de una concepción natural, responde al modo en que se crean y mantienen los discursos sobre el cuerpo y sobre el atractivo físico.  Pero más allá de los cambios en el ideal de belleza, a lo largo de la historia la concepción de la belleza en el cuerpo siempre ha sido similar en su contenido general, ya que consiste en definir una serie de cánones estéticos con los que cada persona debe cumplir para ser aceptad@ por los demás y sentirse bien consigo mism@. 
En este aspecto cabría poner énfasis, en la última frase anterior "para ser aceptad@ por los demás y sentirse bien consigo mism@", por lo tanto hacemos referencia a que en la actualidad se ha superado ese control externo sobre el cuerpo pero ha sido sustituido por una forma de autocontrol interno (más opresivo) que lleva a las personas a cumplir con los cánones para sentirse bien y ser aceptados socialmente. 

Ahora en cuanto a una relación entre el mito de la belleza y el deporte, el valor de la belleza no es igual en todos los deportes, en el caso de los deportes propositivos el objetivo puede lograrse independientemente de la belleza en el gesto (como por ejemplo podría ser un gol con suerte en el caso del fútbol valdría lo mismo que un golazo) pero en los deportes estéticos, la belleza está sujeta a un reglamento, el reglamento determina qué es la belleza motriz, estos deportes recogen y ayudan a configurar los tópicos estéticos sobre lo que es una ejecución bella. 

Un aspecto muy interesante es que la presencia de hombres en estos deportes es mucho inferior a las mujeres, en estos casos no  vale solo con hacer movimientos bellos, sino hay que ser bella y demostrarlo



A modo de conclusión, la mujer aparece representada poco y mal, lo que se manifiesta en una marginación en su práctica deportiva y en una opresión sobre su autoconcepto corporal y autoestima, destacar el atractivo físico de las mujeres frente a su rendimiento me parece denigrante simplemente por el hecho de que "venda más", múltiples son los ejemplos como los equipajes deportivos que hacen lucir a las jugadoras de voleyball para "favorecer el espectáculo" o ocurre similiar en deportes como el tenis donde la mayoría de sus practicantes utilizan minifaldas, o también en gimnasia rítmica o natación sincronizada, todos ellos deportes masificados por mujeres y con cánones de belleza. 


En definitiva cualquier forma simbólica o de marginación social deber ser combatida como en este caso ocurre en muchos deportes estéticos 





lunes, 16 de febrero de 2015

COS VIVENCIAL

· Quan parlem de vivencies hi han vivencies complexes.


Primer que tot caldria fer referencia al cos vivencial, entenem el Moviment dins de la concepció vivencial com l'experiencia de cadascú, d'aquesta manera sorgeixen diferents formes de fer lo mateix que seràn inefables (inexplicables) cadascú tindrà sensacions ben diferents encara i realitzant la mateixa activitat. 


Però cal diferenciar, no tenen la mateixa concepció de plaer un drogadicte que un esportista, per tant fem referencia a que hi ha vivencies complexes, és a dir, diferents maneres de fer les coses, que hem de saber orientar pel fet que siguen educatives.



Observem ara dos maneres diferents de viure aquestes experiencies complexes de les que parlem: 




- ¿Quan Nadal es més recordat? quan torna d'una lesió i guanya, en aquest cas parlem de la concepció del cos disciplinat, similar al cos com a màquina on el seu objectiu es alló que té que fer mitjançant l'entrenament, parlem pues d'un heroi reglamentat.









- En canvi si parlem d'un subjecte que està apunt de morir i que conta la seua experiencia, parlariem d'un comportament comunicatiu, éticament desitjable (segons frank), que a diferencia de l'anterior, mai guanyaria una competició reglada però posiblement guanyaria qualsevol competició en la que no es valoraría l'éxit sino l'ética, acceptació i compromís en el comportament.
                                                      



Lo que hacemos, lo que sentimos, lo que pensamos, lo que deseamos depende en gran medida de la peculiar manera en que se define nuestra presencia en el mundo, diferentes formas de ser cuerpo en el mundo (Arthur W. Frank) 

jueves, 12 de febrero de 2015

¿CANVIEM EL COMPORTAMENT QUAN ENS SENTIIM OBSERVATS?

¿Com es dona la nostra presencia corporal en el món?

En classe hem fet referencia a Sartre i a la metáfora de l’escalador, d’aquesta forma apareixen 3 nivells:

“El cos per al ser”.  Parlem d’una presencia absent, tenim cos però no prestem atenció al cos, sinó a les coses que fem.

“El cos per a l’altre”. Parlem ara d’un observador extern, que actua com a espectador i observa en aquest cas com el escalador realitza coses, l’equipament, la tècnica que presenta...


“El cos per al altre concebut per el ser”. Aquesta és on més m’agrada entrar en reflexió, parlem ara de quan el ser pren consciència de l’altre canvia la seua forma de comportar-se per a fomentar eixa percepció de l’altre, per tant, ¿modifiquem el comportament? 

El sers humans són propensos a modificar el seu comportament al sentir-se observats, encara que no sigam del tot conscients d'aquesta sensació, el ser humà tendix a millorar o medir el seu comportament.  Açó estaria relacionat amb el que el subjecte creu que les persones o observadors externs podrien pensar de el. 

"Con solo saber que nos miran cambiamos nuestro comportamiento y somos otros. Nos hacemos mejores, tratamos de hacer sobresalir las partes más llamativas, ya sea de nuestro aspecto físico, postura, personalidad...todo con la intención de quedar bien con el otro y como parte de la autoestima" (Beatriz Goldberg, psicologa)


Simplement com a característic d'aquest tema sobre la modificació del comportamet, qui de nosaltres que som esportites i de vegada en quan ixim a correr per no perdre la forma quan anem correguent i anem a pasar a una xicona modifiquem el ritme i ens fiquem ben firmes fins que li duem una gran ventaja i tornem al ritme anterior.        Així doncs fem referencia a tot el que hem parlat, no eres sols per a tu, sino per a l'altre i tractes de ser correcte per als ull de l'altre.

domingo, 8 de febrero de 2015

LA EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO

Mitjançant un dibuix he representat, aprofitant la practica realitzada en classe,L’EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO”, en la meua manera de concebre el concepte que teníem que representar m’he representat a mi mateix, com la majoria dels meus companys.

En el meu cas, el monyo de punta ha sigut l’element que caracteritzava el dibuix, i que d’alguna manera el feia ser jo, practicant l’esport que més m’agradava.

Fent referencia a que cadascú s’ha representat a sí mateix:                                                                 ¿COM ES UN DIBUIX DE LA PERSONA?

En un dibuix personal on es representa a si mateix, el subjecte ens proporciona la seua forma de posicionar-se en el ambient, com el percep, com es mostra i es sent actualment en ell. Per tant, fem referencia en aquest dibuix a la realitat passada i present, a les seues preocupacions i ansietats o per suposat el seu benestar. Així doncs, el subjecte es veu portat a connectar directament amb sí mateix, amb la seua realitat i amb el seu pensament, parlem d’una projecció directa.

Personalment he representat el pati del col.legi, on aprofitava per jugar a futbol, aquest ha sigut l’esport entorn ha girat la meua vida i representa el que per a mi és “L’educació, el moviment i jo”, he sigut educat mitjançant el futbol i amb tota mena de moviments.  També he representat a altres xiquets que aprofitaven per fer altres coses, cadascú ha sigut educat d’una manera i per això la varietat de dibuixos, la meua gira entorn al futbol. 


                 (vos dixe el meu dibuix, a vore si adivineu qui sóc després de llegir la meua entrada). 

jueves, 5 de febrero de 2015

BIENVENIDA

Hola a todos! soy Miguel Sánchez Santacreu, alumno de FCAFE  de segundo y compañero vuestro, este blog está realizado con motivo de la asignatura de Educación del movimiento, pero no solo para la misma sino que también incluiré reflexiones y conjeturas relacionadas con la asignatura o simplemente otras que me parezcan interesantes. Espero vuestros comentarios acerca de mis entradas y que os guste mi blog!

Saludos, MIGUEL
 
 
Aquí os dejo nuestra foto.