Teniem sobretot un aspecte en clar, consideràvem el moviment com a instrument mitjançant el xiquet interioritza els coneixements i fonamenta el coneixement pràctic, ja que el xiquet viu, sent, d'aquesta manera aprèn practicant.
Però vam dur el debat entre tots a l'esport i derivant a la competició, fallo nostre, ja que ens vam donar compte que el esport pot ser exclusiu, no són les mateixes vivencies les que tindría un esportista de alta competició al realitzar una classe de spining que un xiquet en obesitat, per tant podríem parlar de exclusiu i no educatiu en algún aspecte.
Cal afegir que en la competició a vegades sols et dus pel fet de guanyar, en esports com per exemple el fútbol has de tindre companyerisme, cooperació... amb el teu equip per a marcar un gol però si pots aprofitar-te de la desgracia de algún "company de professió" per a marcar un gol, també heu faries per descomptat sense ser moralment correcte o educatiu.
Per finalitzar ens hem donat compte que parlem de moviment educatiu segons la finalitat en la que ho realitzem, és a dir, una intenció de afavorir el sentit positiu o educatiu de la pràctica i no moures en un sentit espontàni o per la efusivitat del moment sino per afavorir el valor educatiu del moviment
No hay comentarios:
Publicar un comentario