jueves, 26 de marzo de 2015

EL PSEUDO-ZOQUETE : "SER UN BALA"

La lectura de "Mal de ecuela" ha sigut positiva per a mí, m'ha ajudat a tindre un punt de vista diferent del professors i dels alumnes, per tant m'ha fet situarme tant en les obligacions i papers que desenvolupa el mestre i les relacions amb els diferents tipus d'alumnat. 

Però caldría recalcar que "Mal de escuela" no és un llibre sobre la escola, sino com propiament cita l'autor en el llibre: 
"No se trata de un libro sobre la escuela, sino un libro sobre el zoquete, sobre el dolor de no comprender y sus daños colaterales" 

D'aquesta forma, m'ha ajudat a tindre el punt de vista sobre el mal alumne que trau males notes i que no arriba a comprendre i també del mestre que ajuda a comprendre a l'alumne o tot el contrari. 

Ara doncs arribem a la meua experiencia, d'alguna manera m'he sentit identificat en el llibre, m'explique:
Desde la meua percepció el zoquete del qual es parla al llibre no és que no tinguera capacitat, ja que al final acava confeccionant una novel.la, sino que no arribava a comprendre. Així pues m'he sentit identificat en la meua infància, la meua infància com a "bala", això si, cal explicar les diferencies entre el "bala" i el "zoquete"

Ser un "bala" no significa no comprendre, sino decidir tú quan vols comprendre, un bala té la capacitat suficient com per a qué la seua ment sapiga quan ha de prestar atenció o desconectar totalment. Aixina era jo en la meua infancia i adolescencia, coincidia en els meus millors amics de tota la vida en l'ESO i per a nosaltres les classes eren un  previ al cap de setmana, feiem la mà a les xicones, continuament xarravem i aprofitavem qualsevol moment de la classe per fer d'ella un rebombori, però amb la diferencia que quan sentía la següent frase "atengau un moment que aço va per a examen" feia un parentesí a la festa que duiem i atenía i apuntava el que era més important. Quan a la setmana següent ens donaven les notes del examens sempre pasava el mateix: Pablo, suspés. Vicent, suspés. Rafa, apuraet. Miguel, excel.lent. Els meus amics es preguntaven per qué i es que no es donaven compté que jo podía estar fent la mà en ells però a continuació atendre ja que era una cosa molt important de cara a l'examen, perque era un bala.  

Aquesta ha sigut una experiencia propia que he evocat una vegada llegit el llibre, amb una "lleugera" diferencia, el zoquete del llibre no comprén, jo decidía quan no comprendre 

Vos convide ara a que comenteu sobre les vostres experiènces en el meu post per vore si es pareixen a la meua. Gracies 

viernes, 13 de marzo de 2015

SENTIT OCULT DE LES COSES

En funció del que parlarem l'altre dia en clase, on a partir del sentit polític e ideològic de l'educació reflexionarem sobre els significats ocultes de les coses. 

Així doncs, que les coses existixen en aquest món té una explicació racional, des del punt de vista que cada dubte sorgeix dels nostres pensaments i de les nostres accions, els fa també tindre una resposta lògica. 
Ara sí, al presentar objectes que podem trobar com a quotidians en un ambient normal, en un espai, en definitiva al que estem acostumats, poden transmetre un "significat ocult" diferent al us quotidia o que simplement no apreciem a primera vista pero que arriben a ser metàfores o arriben a tindre un sentit polìtic o ideològic, confós en alguns casos, pero està ahí. 

Alguns exemples d'aquestes coses serien per exemple: 

-La cadira del mestre sempre es diferent, una cadira molt més comfortable, feta de fusta en el millors del casos, sino està perfectament encoixinada, amb rodes per a desplaçar-se... en definitiva parla de la desigualtat en un sentit politic e ideològic referent a l'educació 

- La forma d'estar aseguts en la clase, aixina com seus en una clase per la seua disposició al mirar al front no pots vore al company que tens als costats, per tant parlem d'una disposició en l'aula segons un sentit polìtic e ideològic referent a l'educació

-Per últim i referent a la nostra carrera, és molt major el nombre de xics que de xiques, en aquest cas també te un significat, ja que es sol parlar de "una carrera de xics", tornem a ixa desigualtat en un sentit polític e ideològic de l'educació. 

El único sentido oculto de las cosas es que ellas no tienen sentido oculto alguno.” 
FERNANDO PESSOA


vos convide a que parleu sobre algun sentit ocult que hi han molt més, en el meu post. 

miércoles, 4 de marzo de 2015

EL TRACTE DEL MESTRE

Un debat que hem tingut en classe m'ha fet reflexionar, quan et pregunten sobre quin és el millor profess@r que has tingut en la teua vida acadèmica, ¿qui se te ve al cap? ¿un mestre molt proper a tu, que era simpàtic i ajudava en tot allò posible o un mestre menys proper però que impartia les classes de forma meravellosa i aprenies tots els coneixements del programa educatiu? 

Pense que també cal destacar que segons l'edat respondries una cosa o un altra: 

- En les edats més primerenques valorem el professorat com a "Pràctic reflexiu" en aquest cas els xiquets i adolescents valoren l'escola com un espai d'aprenentatge i socialització, del professorat esperen una bona formació, però sobretot que siguen respetuosos, que incorporen en els seus mètodes allò lùdic i que siguen propers a ells en qualsevol problema tant dins com fora de l'escola. D'aquesta manera en les primeres edats valorem la confiança que transmet el mestre i el seu respecte, prima aleshores la teoría  deliberativa, on percebem l'educació com a pràctica ètica, interactiva i contextualitzada 



- En edats majors valorem al professorat com a "Professorat tècnic" en aquest cas, la gran majoría anem a "l'escola o universitat" per propia voluntat i valorem als mestres segons la seua formació a l'hora de planificar, desarrollar i transmitir els seus coneixements, així doncs, el professorat ha de transmetre mètodes eficaços i comprovar els resultats. D'aquesta manera, prima la teoria tècnica, on els subjectes tenen una concepció cientific-tècnic de l'educació. 



Ara sobre el meu cas, sens dubte quan hem parlat sobre quin havia sigut per a mi el meu millor professor, m'ha vingut al cap "MATI" la meua professora de Educació Fisica de l'E.S.O on la creativitat i la originalitat tenien un gran protagonisme en les clases, no realitzavem els tipics esports com són fútbol i bàsquet... sino que realitzavem sessions de balls de saló aquagym, senderisme, i tota mena de bones dinàmiques i mètodes originals, d'aquesta manera al parlar sobre el millor professor de la meua vida faig referència al professorat jutjat des de un codi ètic e interactiu, i que sòn records de la meua escolarització. 

Ara vos convide a que comenteu en el meu post i hem digau quin es el vostre millor professor de la vostra vida, perque ho és i quina teoria de les dos seguirieu.                 técnica o deliberativa