¿CANVIEM EL COMPORTAMENT QUAN ENS SENTIIM OBSERVATS?

¿Com es dona la nostra presencia corporal en el món?

En classe hem fet referencia a Sartre i a la metáfora de l’escalador, d’aquesta forma apareixen 3 nivells:

“El cos per al ser”.  Parlem d’una presencia absent, tenim cos però no prestem atenció al cos, sinó a les coses que fem.

“El cos per a l’altre”. Parlem ara d’un observador extern, que actua com a espectador i observa en aquest cas com el escalador realitza coses, l’equipament, la tècnica que presenta...

“El cos per al altre concebut per el ser”. Aquesta és on més m’agrada entrar en reflexió, parlem ara de quan el ser pren consciència de l’altre canvia la seua forma de comportar-se per a fomentar eixa percepció de l’altre, per tant, ¿modifiquem el comportament? 

El sers humans són propensos a modificar el seu comportament al sentir-se observats, encara que no sigam del tot conscients d'aquesta sensació, el ser humà tendix a millorar o medir el seu comportament.  Açó estaria relacionat amb el que el subjecte creu que les persones o observadors externs podrien pensar de el. 

"Con solo saber que nos miran cambiamos nuestro comportamiento y somos otros. Nos hacemos mejores, tratamos de hacer sobresalir las partes más llamativas, ya sea de nuestro aspecto físico, postura, personalidad...todo con la intención de quedar bien con el otro y como parte de la autoestima" (Beatriz Goldberg, psicologa)

Simplement com a característic d'aquest tema sobre la modificació del comportamet, qui de nosaltres que som esportites i de vegada en quan ixim a correr per no perdre la forma quan anem correguent i anem a pasar a una xicona modifiquem el ritme i ens fiquem ben firmes fins que li duem una gran ventaja i tornem al ritme anterior.        Així doncs fem referencia a tot el que hem parlat, no eres sols per a tu, sino per a l'altre i tractes de ser correcte per als ull de l'altre.