jueves, 26 de marzo de 2015

EL PSEUDO-ZOQUETE : "SER UN BALA"

La lectura de "Mal de ecuela" ha sigut positiva per a mí, m'ha ajudat a tindre un punt de vista diferent del professors i dels alumnes, per tant m'ha fet situarme tant en les obligacions i papers que desenvolupa el mestre i les relacions amb els diferents tipus d'alumnat. 

Però caldría recalcar que "Mal de escuela" no és un llibre sobre la escola, sino com propiament cita l'autor en el llibre: 
"No se trata de un libro sobre la escuela, sino un libro sobre el zoquete, sobre el dolor de no comprender y sus daños colaterales" 

D'aquesta forma, m'ha ajudat a tindre el punt de vista sobre el mal alumne que trau males notes i que no arriba a comprendre i també del mestre que ajuda a comprendre a l'alumne o tot el contrari. 

Ara doncs arribem a la meua experiencia, d'alguna manera m'he sentit identificat en el llibre, m'explique:
Desde la meua percepció el zoquete del qual es parla al llibre no és que no tinguera capacitat, ja que al final acava confeccionant una novel.la, sino que no arribava a comprendre. Així pues m'he sentit identificat en la meua infància, la meua infància com a "bala", això si, cal explicar les diferencies entre el "bala" i el "zoquete"

Ser un "bala" no significa no comprendre, sino decidir tú quan vols comprendre, un bala té la capacitat suficient com per a qué la seua ment sapiga quan ha de prestar atenció o desconectar totalment. Aixina era jo en la meua infancia i adolescencia, coincidia en els meus millors amics de tota la vida en l'ESO i per a nosaltres les classes eren un  previ al cap de setmana, feiem la mà a les xicones, continuament xarravem i aprofitavem qualsevol moment de la classe per fer d'ella un rebombori, però amb la diferencia que quan sentía la següent frase "atengau un moment que aço va per a examen" feia un parentesí a la festa que duiem i atenía i apuntava el que era més important. Quan a la setmana següent ens donaven les notes del examens sempre pasava el mateix: Pablo, suspés. Vicent, suspés. Rafa, apuraet. Miguel, excel.lent. Els meus amics es preguntaven per qué i es que no es donaven compté que jo podía estar fent la mà en ells però a continuació atendre ja que era una cosa molt important de cara a l'examen, perque era un bala.  

Aquesta ha sigut una experiencia propia que he evocat una vegada llegit el llibre, amb una "lleugera" diferencia, el zoquete del llibre no comprén, jo decidía quan no comprendre 

Vos convide ara a que comenteu sobre les vostres experiènces en el meu post per vore si es pareixen a la meua. Gracies 

No hay comentarios:

Publicar un comentario