EL MOVIMENT (NO) ÉS EDUCATIU

La realització del diptic com a activitat de classe m'ha fet romandre, juntament amb el meu company guillem que ha realitzat l'activitat en mi, teniem la idea que el moviment era en qualsevol cas educatiu, menys algunes conductes fora de l'àmbit ètic, però quan ens va tocar defrendre la nostra postura en classe sorgiren dubtes en alguns aspectes, m'explique:

Teniem sobretot un aspecte en clar, consideràvem el moviment com a instrument mitjançant el xiquet interioritza els coneixements i fonamenta el coneixement pràctic, ja que el xiquet viu, sent, d'aquesta manera aprèn practicant. 

Però vam dur el debat entre tots a l'esport i derivant a la competició, fallo nostre, ja que ens vam donar compte que el esport pot ser exclusiu, no són les mateixes vivencies les que tindría un esportista de alta competició al realitzar una classe de spining que un xiquet en obesitat, per tant podríem parlar de exclusiu i no educatiu en algún aspecte. 

Cal afegir que en la competició a vegades sols et dus pel fet de guanyar, en esports com per exemple el fútbol has de tindre companyerisme, cooperació... amb el teu equip per a marcar un gol però si pots aprofitar-te de la desgracia de algún "company de professió" per a marcar un gol, també heu faries per descomptat sense ser moralment correcte o educatiu. 

Per finalitzar ens hem donat compte que parlem de  moviment educatiu segons la finalitat en la que ho realitzem, és a dir, una intenció de afavorir el sentit positiu o educatiu de la pràctica i no moures en un sentit espontàni o per la efusivitat del moment sino per afavorir el valor educatiu del moviment 

VIOLENCIA INFANTIL : ELS VIDEOJOCS

Com vam debatir el dia anterior a classe és cert que els "xiquets d'ara"  tendixen a ser més agressius, no entrarem molt en debat sobre les causes (vaig a aprofundir en alguna que hem pareix interessant), cal dir que és cert que sempre existeix de tot i sempre ha sigut aixinia, però sens dubte i com a refrany popular: "Els xiquets d'ara estàn més espavilats" 

Així doncs, no hi ha dia en el què no fullegem un periòdic o fem zapping en la televisió i no apareguen referències a algún aconteixement violent. Però cada vegada més, aquestos fets estàn relacionats dins d'un entorn escolar i com no, infantil.  Per aquest motiu aquest post, al fet que vull fer referència és que pot ser aquestos climes de violencia en edats primerenques siguen generats per la societat en la que vivim i més en concret hem pareix una causa la utitlització cada vegada més de videojocs entre la població infantil. 

D'aquesta manera, existeix un gran mite popular sobre que els videojocs generen violencia, en el que jo estic d'acord. Degut a que els xiquets son més vulnerables als estímuls audiovisuals que els adults, podrien imitar els comportaments que veuen en els videojocs, ja que en molts es recompensa la violencia, per a mi, una influencia perjudicial.

Però cal recalcar, eixa violencia escolar de la que parle, va referida com a violencia dels alumnes entre ells i amb els professors i crec que en certa manera, a més a més de la vulnerabilitat del xiquet o patrons de personalitat es deguda al videojocs (no englobem, sols els videojocs que premien la violencia), és a dir, videojocs que ajuden a mantindre i potenciar les relacions de agressivitat, menyspreu i clima agressiu. 

¿perque no dir que alguns videojocs estàn disenyats per empresaris que l'ùnic fet amb el qual realitzen el videojoc es la rentabilitat econòmica i "eduquen" en contra de l'educació? ¿Perque no construir un videojoc que fomente les conviccions socials i la ètica? 

I per últim recalcar el gran paper que té doncs el professorat com a principal ferramenta  contra la violencia infantil, professorat valent, respetuós i humà que té que enfrontar-se cada dia amb aquesta violencia de la que parlem i   fer-li vore al "zoquete" quins són els valors educatius i quins "eduquen" front a l'educació. 

ESPERE LES VOSTRES OPINIONS, SALUTACIONS. MIGUEL 

EL VALOR EDUCATIU DEL MOVIMENT

Com a arrel de llegir el article "Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación física" de José Devís i Carmen Peiró i fer un xicotet debat en classe sobre alguns aspectes que s'abordaben en el article, passaré a comentar alguna cosa. 

Desde la història, amb l'inici de la educació física, gran mena de metges, professors... han fet referència a la gran quantitat de motius positius pe'ls que realitzar esport / educació física. Alguns feien referència a la salut, altres a l'esport com a vía de socialització... aquest tipus de argumentacions, sobretot les socialitzadores feien referència a la "Pràctica" com a formadora del caràcter i personalitat de la persona. Per tant, parlem que la educació física es convertix en educació a través de lo físic 

Pero a partir de 1960 i amb contribucions com la de Peter Arnold, la qual va proposar una nova concepció per a la educació física basada en el valor intrìnsec del seu coneixement, arribem pues a una concepció molt més recent de l'educació fisica en tres dimensions:


- La educació sobre el moviment, recull els coneixements de diferents corrents com són la Kinesiología, la fisiología del exercici, la biomecánica, la història de l'activitat física... 







- La educació a través del movient, recau més en el desenvolupament estètic i moral, la salut, la socialització o la ocupació del temps lliure. 







- La educación en movimiento, és tracta de alguna cosa valiosa en si mateix perqué permiteix a la persona autorealitzar-se i autoconeixer's que sols es pot produir amb la participació activa 



D'aquesta manera Arnold justificaria el caràcter educatiu del moviment, des de tres postures diferents en funció del seu valor intrínsec, però cal recalcar que els valors educatius dels continguts (quan parlem de l'educació física / esport) no es troben en ells mateixos, sino en la valoració, i açó depèn de la intenció amb la que ensenyem. 
Així doncs he tret en clar després de llegir el capítol que no podem dixar la pràctica i els continguts que hem pensat amb un desenvolupament purament espontàni, hem de tindre la intenció de afavorir un valor educatiu. 

"Los contenidos de la educación física dejarían de ser educativos si su práctica se opone a las misiones o metas de la profesión de la educación física" José Devís  D'aquesta manera fem referència a la importància de la intenció que abans he parlat .

Aquestos han sigut els aspectes que més importancia he observat en l'article i hem parlat a classe, espere els vostres comentaris sobre algún que no haja tingut en compte. Salutacions 

LA TELETIENDA : PROBLEMES QUOTIDIANS

L'altre dia en la practica, reflexionarem sobre el GYM FORM 8, un producte dirigit a millorar la salut i a la qualitat de vida dels seus usuaris i aquesta reflexió m'ha dut a aquest post sobre la teletienda. 

Tots alguna vegada hem vist la teletienda, fent zapping en la tele o quant et quedes fins a altes hores de la nit vegent la televisió, així doncs a tots ens passen pel cap eixos actors que pareixen trets de escenes còmiques o pel.licules mudes que exageren tant els gestos, també ixa veu en off que en tots els anuncis és la mateixa i que comença de la mateixa manera ... "ARTO DE..." i sobretot eixa exageració de les situacions per a evocar la necesitat immediata del producte. 

Així doncs, és una obvietat, la teletienda dona solucions als problemes quotidians, que verdaderament ens importen, ja no sé que fer els dimunenges de matí sense el meu GYM PLUS 3000 que hem permitix fer ambdominals mentres cuine amb els meus Ganivets ULTRA POWER, a més a més la gent que ix en la telentienda sempre somríu i per si fora poc amb cada pedido que realitzes et regalen un segon pack del producte que val més que el producte en sí i per suposat, sempre seràs del 100 primers per això el producte ixirà per la mitat de preu, en fí tot avantatges. 

Acó era ironía sobre el que vol vendre-mos la teletienda, trobe la teletienda un poc inútil, probablement hi haja algún producte que siga eficaç però sols de la manera conforme heu venen fan que jo no meu crega, ixes parodies tan ben montades i ixes situacions tan comiques han fet sorgir la meua reflexió sobre els productes. 

¿I vosaltres, heu utilitzat alguna vegada la teletienda? 

EL PSEUDO-ZOQUETE : "SER UN BALA"

La lectura de "Mal de ecuela" ha sigut positiva per a mí, m'ha ajudat a tindre un punt de vista diferent del professors i dels alumnes, per tant m'ha fet situarme tant en les obligacions i papers que desenvolupa el mestre i les relacions amb els diferents tipus d'alumnat. 

Però caldría recalcar que "Mal de escuela" no és un llibre sobre la escola, sino com propiament cita l'autor en el llibre: 

"No se trata de un libro sobre la escuela, sino un libro sobre el zoquete, sobre el dolor de no comprender y sus daños colaterales" 

D'aquesta forma, m'ha ajudat a tindre el punt de vista sobre el mal alumne que trau males notes i que no arriba a comprendre i també del mestre que ajuda a comprendre a l'alumne o tot el contrari. 

Ara doncs arribem a la meua experiencia, d'alguna manera m'he sentit identificat en el llibre, m'explique:

Desde la meua percepció el zoquete del qual es parla al llibre no és que no tinguera capacitat, ja que al final acava confeccionant una novel.la, sino que no arribava a comprendre. Així pues m'he sentit identificat en la meua infància, la meua infància com a "bala", això si, cal explicar les diferencies entre el "bala" i el "zoquete"

Ser un "bala" no significa no comprendre, sino decidir tú quan vols comprendre, un bala té la capacitat suficient com per a qué la seua ment sapiga quan ha de prestar atenció o desconectar totalment. Aixina era jo en la meua infancia i adolescencia, coincidia en els meus millors amics de tota la vida en l'ESO i per a nosaltres les classes eren un  previ al cap de setmana, feiem la mà a les xicones, continuament xarravem i aprofitavem qualsevol moment de la classe per fer d'ella un rebombori, però amb la diferencia que quan sentía la següent frase "atengau un moment que aço va per a examen" feia un parentesí a la festa que duiem i atenía i apuntava el que era més important. Quan a la setmana següent ens donaven les notes del examens sempre pasava el mateix: Pablo, suspés. Vicent, suspés. Rafa, apuraet. Miguel, excel.lent. Els meus amics es preguntaven per qué i es que no es donaven compté que jo podía estar fent la mà en ells però a continuació atendre ja que era una cosa molt important de cara a l'examen, perque era un bala.  

Aquesta ha sigut una experiencia propia que he evocat una vegada llegit el llibre, amb una "lleugera" diferencia, el zoquete del llibre no comprén, jo decidía quan no comprendre 

Vos convide ara a que comenteu sobre les vostres experiènces en el meu post per vore si es pareixen a la meua. Gracies 

SENTIT OCULT DE LES COSES

En funció del que parlarem l'altre dia en clase, on a partir del sentit polític e ideològic de l'educació reflexionarem sobre els significats ocultes de les coses. 

Així doncs, que les coses existixen en aquest món té una explicació racional, des del punt de vista que cada dubte sorgeix dels nostres pensaments i de les nostres accions, els fa també tindre una resposta lògica. 
Ara sí, al presentar objectes que podem trobar com a quotidians en un ambient normal, en un espai, en definitiva al que estem acostumats, poden transmetre un "significat ocult" diferent al us quotidia o que simplement no apreciem a primera vista pero que arriben a ser metàfores o arriben a tindre un sentit polìtic o ideològic, confós en alguns casos, pero està ahí. 

Alguns exemples d'aquestes coses serien per exemple: 

-La cadira del mestre sempre es diferent, una cadira molt més comfortable, feta de fusta en el millors del casos, sino està perfectament encoixinada, amb rodes per a desplaçar-se... en definitiva parla de la desigualtat en un sentit politic e ideològic referent a l'educació 

- La forma d'estar aseguts en la clase, aixina com seus en una clase per la seua disposició al mirar al front no pots vore al company que tens als costats, per tant parlem d'una disposició en l'aula segons un sentit polìtic e ideològic referent a l'educació

-Per últim i referent a la nostra carrera, és molt major el nombre de xics que de xiques, en aquest cas també te un significat, ja que es sol parlar de "una carrera de xics", tornem a ixa desigualtat en un sentit polític e ideològic de l'educació. 

“El único sentido oculto de las cosas es que ellas no tienen sentido oculto alguno.” 
FERNANDO PESSOA

vos convide a que parleu sobre algun sentit ocult que hi han molt més, en el meu post. 

EL TRACTE DEL MESTRE

Un debat que hem tingut en classe m'ha fet reflexionar, quan et pregunten sobre quin és el millor profess@r que has tingut en la teua vida acadèmica, ¿qui se te ve al cap? ¿un mestre molt proper a tu, que era simpàtic i ajudava en tot allò posible o un mestre menys proper però que impartia les classes de forma meravellosa i aprenies tots els coneixements del programa educatiu? 

Pense que també cal destacar que segons l'edat respondries una cosa o un altra: 

- En les edats més primerenques valorem el professorat com a "Pràctic reflexiu" en aquest cas els xiquets i adolescents valoren l'escola com un espai d'aprenentatge i socialització, del professorat esperen una bona formació, però sobretot que siguen respetuosos, que incorporen en els seus mètodes allò lùdic i que siguen propers a ells en qualsevol problema tant dins com fora de l'escola. D'aquesta manera en les primeres edats valorem la confiança que transmet el mestre i el seu respecte, prima aleshores la teoría  deliberativa, on percebem l'educació com a pràctica ètica, interactiva i contextualitzada 

- En edats majors valorem al professorat com a "Professorat tècnic" en aquest cas, la gran majoría anem a "l'escola o universitat" per propia voluntat i valorem als mestres segons la seua formació a l'hora de planificar, desarrollar i transmitir els seus coneixements, així doncs, el professorat ha de transmetre mètodes eficaços i comprovar els resultats. D'aquesta manera, prima la teoria tècnica, on els subjectes tenen una concepció cientific-tècnic de l'educació. 

Ara sobre el meu cas, sens dubte quan hem parlat sobre quin havia sigut per a mi el meu millor professor, m'ha vingut al cap "MATI" la meua professora de Educació Fisica de l'E.S.O on la creativitat i la originalitat tenien un gran protagonisme en les clases, no realitzavem els tipics esports com són fútbol i bàsquet... sino que realitzavem sessions de balls de saló aquagym, senderisme, i tota mena de bones dinàmiques i mètodes originals, d'aquesta manera al parlar sobre el millor professor de la meua vida faig referència al professorat jutjat des de un codi ètic e interactiu, i que sòn records de la meua escolarització. 

Ara vos convide a que comenteu en el meu post i hem digau quin es el vostre millor professor de la vostra vida, perque ho és i quina teoria de les dos seguirieu.                 técnica o deliberativa