EL PSEUDO-ZOQUETE : "SER UN BALA"

La lectura de "Mal de ecuela" ha sigut positiva per a mí, m'ha ajudat a tindre un punt de vista diferent del professors i dels alumnes, per tant m'ha fet situarme tant en les obligacions i papers que desenvolupa el mestre i les relacions amb els diferents tipus d'alumnat. 

Però caldría recalcar que "Mal de escuela" no és un llibre sobre la escola, sino com propiament cita l'autor en el llibre: 

"No se trata de un libro sobre la escuela, sino un libro sobre el zoquete, sobre el dolor de no comprender y sus daños colaterales" 

D'aquesta forma, m'ha ajudat a tindre el punt de vista sobre el mal alumne que trau males notes i que no arriba a comprendre i també del mestre que ajuda a comprendre a l'alumne o tot el contrari. 

Ara doncs arribem a la meua experiencia, d'alguna manera m'he sentit identificat en el llibre, m'explique:

Desde la meua percepció el zoquete del qual es parla al llibre no és que no tinguera capacitat, ja que al final acava confeccionant una novel.la, sino que no arribava a comprendre. Així pues m'he sentit identificat en la meua infància, la meua infància com a "bala", això si, cal explicar les diferencies entre el "bala" i el "zoquete"

Ser un "bala" no significa no comprendre, sino decidir tú quan vols comprendre, un bala té la capacitat suficient com per a qué la seua ment sapiga quan ha de prestar atenció o desconectar totalment. Aixina era jo en la meua infancia i adolescencia, coincidia en els meus millors amics de tota la vida en l'ESO i per a nosaltres les classes eren un  previ al cap de setmana, feiem la mà a les xicones, continuament xarravem i aprofitavem qualsevol moment de la classe per fer d'ella un rebombori, però amb la diferencia que quan sentía la següent frase "atengau un moment que aço va per a examen" feia un parentesí a la festa que duiem i atenía i apuntava el que era més important. Quan a la setmana següent ens donaven les notes del examens sempre pasava el mateix: Pablo, suspés. Vicent, suspés. Rafa, apuraet. Miguel, excel.lent. Els meus amics es preguntaven per qué i es que no es donaven compté que jo podía estar fent la mà en ells però a continuació atendre ja que era una cosa molt important de cara a l'examen, perque era un bala.  

Aquesta ha sigut una experiencia propia que he evocat una vegada llegit el llibre, amb una "lleugera" diferencia, el zoquete del llibre no comprén, jo decidía quan no comprendre 

Vos convide ara a que comenteu sobre les vostres experiènces en el meu post per vore si es pareixen a la meua. Gracies 

SENTIT OCULT DE LES COSES

En funció del que parlarem l'altre dia en clase, on a partir del sentit polític e ideològic de l'educació reflexionarem sobre els significats ocultes de les coses. 

Així doncs, que les coses existixen en aquest món té una explicació racional, des del punt de vista que cada dubte sorgeix dels nostres pensaments i de les nostres accions, els fa també tindre una resposta lògica. 
Ara sí, al presentar objectes que podem trobar com a quotidians en un ambient normal, en un espai, en definitiva al que estem acostumats, poden transmetre un "significat ocult" diferent al us quotidia o que simplement no apreciem a primera vista pero que arriben a ser metàfores o arriben a tindre un sentit polìtic o ideològic, confós en alguns casos, pero està ahí. 

Alguns exemples d'aquestes coses serien per exemple: 

-La cadira del mestre sempre es diferent, una cadira molt més comfortable, feta de fusta en el millors del casos, sino està perfectament encoixinada, amb rodes per a desplaçar-se... en definitiva parla de la desigualtat en un sentit politic e ideològic referent a l'educació 

- La forma d'estar aseguts en la clase, aixina com seus en una clase per la seua disposició al mirar al front no pots vore al company que tens als costats, per tant parlem d'una disposició en l'aula segons un sentit polìtic e ideològic referent a l'educació

-Per últim i referent a la nostra carrera, és molt major el nombre de xics que de xiques, en aquest cas també te un significat, ja que es sol parlar de "una carrera de xics", tornem a ixa desigualtat en un sentit polític e ideològic de l'educació. 

“El único sentido oculto de las cosas es que ellas no tienen sentido oculto alguno.” 
FERNANDO PESSOA

vos convide a que parleu sobre algun sentit ocult que hi han molt més, en el meu post. 

EL TRACTE DEL MESTRE

Un debat que hem tingut en classe m'ha fet reflexionar, quan et pregunten sobre quin és el millor profess@r que has tingut en la teua vida acadèmica, ¿qui se te ve al cap? ¿un mestre molt proper a tu, que era simpàtic i ajudava en tot allò posible o un mestre menys proper però que impartia les classes de forma meravellosa i aprenies tots els coneixements del programa educatiu? 

Pense que també cal destacar que segons l'edat respondries una cosa o un altra: 

- En les edats més primerenques valorem el professorat com a "Pràctic reflexiu" en aquest cas els xiquets i adolescents valoren l'escola com un espai d'aprenentatge i socialització, del professorat esperen una bona formació, però sobretot que siguen respetuosos, que incorporen en els seus mètodes allò lùdic i que siguen propers a ells en qualsevol problema tant dins com fora de l'escola. D'aquesta manera en les primeres edats valorem la confiança que transmet el mestre i el seu respecte, prima aleshores la teoría  deliberativa, on percebem l'educació com a pràctica ètica, interactiva i contextualitzada 

- En edats majors valorem al professorat com a "Professorat tècnic" en aquest cas, la gran majoría anem a "l'escola o universitat" per propia voluntat i valorem als mestres segons la seua formació a l'hora de planificar, desarrollar i transmitir els seus coneixements, així doncs, el professorat ha de transmetre mètodes eficaços i comprovar els resultats. D'aquesta manera, prima la teoria tècnica, on els subjectes tenen una concepció cientific-tècnic de l'educació. 

Ara sobre el meu cas, sens dubte quan hem parlat sobre quin havia sigut per a mi el meu millor professor, m'ha vingut al cap "MATI" la meua professora de Educació Fisica de l'E.S.O on la creativitat i la originalitat tenien un gran protagonisme en les clases, no realitzavem els tipics esports com són fútbol i bàsquet... sino que realitzavem sessions de balls de saló aquagym, senderisme, i tota mena de bones dinàmiques i mètodes originals, d'aquesta manera al parlar sobre el millor professor de la meua vida faig referència al professorat jutjat des de un codi ètic e interactiu, i que sòn records de la meua escolarització. 

Ara vos convide a que comenteu en el meu post i hem digau quin es el vostre millor professor de la vostra vida, perque ho és i quina teoria de les dos seguirieu.                 técnica o deliberativa 

EVOLUCIÓ DE L' "EDUCADOR"

Un debat que tinguerem en classe sobre l'evolució de l'educació i sobre el canvi en els papers del professorat ha despertat el meu interés sobre aprofundir més sobre el tema, sobretot a partir de una vinyeta que vaig trobar en el blog de la assignatura. 

Els paper de l' "educador" en anys arrere era de gran autoritat sobre els alumnes i de gran influencia sobre els pares. El mestr@ actuava com a mer transmissor de coneixements, unicament en l'ensenyança de l'alumne, açó caracteritzava el procés d'ensenyança tradicional. 

Pel que fa al paper de l' "educador" en l'actualitat, el professorat actua com a guia i facilitador dels coneixements, arribant a un procés d'interacció amb l'estudiant, parlem ara doncs d'un procés bilateral d'ensenyança. 
Arrere queda el paper del professor que es queda en els continguts i que imparteix classes magistrals, per el "guia" dels alumnes, els alumnes ara juntament amb el professor recorren el camí fins a un coneixement vivencial, per tant el rol que desempenya ara el professorat és el de organitzar i desenvolupar experiències didàctiques que afavorisquen l'aprenentatge dels alumnes. 

Ara a mena de reflexió per al sistema educatiu, si com bé he pogut observar, als educadors se'ls demana cada vegada que cumplisquen més funcions socials, amb molta més qualitat en les accions, i cada vegada més complexes, cal destacar que per menys al final poden carregar-se el paper del "educador" i qui farà tots ixos rols? 

EL MITO DE LA BELLEZA

Los mitos son en su gran mayoría creencias construidas socialmente y explicaciones erróneas aceptadas popularmente, desde el ámbito del sexo, estas creencias han servido como justificación biológica del papel pasivo, sumiso y dependiente de la mujer, mientras los hombres luchan entre sí por las mujeres más bellas. 

Pero el ideal de belleza cambia a lo largo del tiempo dentro de una misma cultura, la concepción de belleza, más allá de una concepción natural, responde al modo en que se crean y mantienen los discursos sobre el cuerpo y sobre el atractivo físico.  Pero más allá de los cambios en el ideal de belleza, a lo largo de la historia la concepción de la belleza en el cuerpo siempre ha sido similar en su contenido general, ya que consiste en definir una serie de cánones estéticos con los que cada persona debe cumplir para ser aceptad@ por los demás y sentirse bien consigo mism@. 
En este aspecto cabría poner énfasis, en la última frase anterior "para ser aceptad@ por los demás y sentirse bien consigo mism@", por lo tanto hacemos referencia a que en la actualidad se ha superado ese control externo sobre el cuerpo pero ha sido sustituido por una forma de autocontrol interno (más opresivo) que lleva a las personas a cumplir con los cánones para sentirse bien y ser aceptados socialmente. 

Ahora en cuanto a una relación entre el mito de la belleza y el deporte, el valor de la belleza no es igual en todos los deportes, en el caso de los deportes propositivos el objetivo puede lograrse independientemente de la belleza en el gesto (como por ejemplo podría ser un gol con suerte en el caso del fútbol valdría lo mismo que un golazo) pero en los deportes estéticos, la belleza está sujeta a un reglamento, el reglamento determina qué es la belleza motriz, estos deportes recogen y ayudan a configurar los tópicos estéticos sobre lo que es una ejecución bella. 

Un aspecto muy interesante es que la presencia de hombres en estos deportes es mucho inferior a las mujeres, en estos casos no  vale solo con hacer movimientos bellos, sino hay que ser bella y demostrarlo

A modo de conclusión, la mujer aparece representada poco y mal, lo que se manifiesta en una marginación en su práctica deportiva y en una opresión sobre su autoconcepto corporal y autoestima, destacar el atractivo físico de las mujeres frente a su rendimiento me parece denigrante simplemente por el hecho de que "venda más", múltiples son los ejemplos como los equipajes deportivos que hacen lucir a las jugadoras de voleyball para "favorecer el espectáculo" o ocurre similiar en deportes como el tenis donde la mayoría de sus practicantes utilizan minifaldas, o también en gimnasia rítmica o natación sincronizada, todos ellos deportes masificados por mujeres y con cánones de belleza. 

En definitiva cualquier forma simbólica o de marginación social deber ser combatida como en este caso ocurre en muchos deportes estéticos 

. 

COS VIVENCIAL

· Quan parlem de vivencies hi han vivencies complexes.

Primer que tot caldria fer referencia al cos vivencial, entenem el Moviment dins de la concepció vivencial com l'experiencia de cadascú, d'aquesta manera sorgeixen diferents formes de fer lo mateix que seràn inefables (inexplicables) cadascú tindrà sensacions ben diferents encara i realitzant la mateixa activitat. 

Però cal diferenciar, no tenen la mateixa concepció de plaer un drogadicte que un esportista, per tant fem referencia a que hi ha vivencies complexes, és a dir, diferents maneres de fer les coses, que hem de saber orientar pel fet que siguen educatives.

Observem ara dos maneres diferents de viure aquestes experiencies complexes de les que parlem: 

- ¿Quan Nadal es més recordat? quan torna d'una lesió i guanya, en aquest cas parlem de la concepció del cos disciplinat, similar al cos com a màquina on el seu objectiu es alló que té que fer mitjançant l'entrenament, parlem pues d'un heroi reglamentat.

- En canvi si parlem d'un subjecte que està apunt de morir i que conta la seua experiencia, parlariem d'un comportament comunicatiu, éticament desitjable (segons frank), que a diferencia de l'anterior, mai guanyaria una competició reglada però posiblement guanyaria qualsevol competició en la que no es valoraría l'éxit sino l'ética, acceptació i compromís en el comportament.

                                                      

Lo que hacemos, lo que sentimos, lo que pensamos, lo que deseamos depende en gran medida de la peculiar manera en que se define nuestra presencia en el mundo, diferentes formas de ser cuerpo en el mundo (Arthur W. Frank) 

¿CANVIEM EL COMPORTAMENT QUAN ENS SENTIIM OBSERVATS?

¿Com es dona la nostra presencia corporal en el món?

En classe hem fet referencia a Sartre i a la metáfora de l’escalador, d’aquesta forma apareixen 3 nivells:

“El cos per al ser”.  Parlem d’una presencia absent, tenim cos però no prestem atenció al cos, sinó a les coses que fem.

“El cos per a l’altre”. Parlem ara d’un observador extern, que actua com a espectador i observa en aquest cas com el escalador realitza coses, l’equipament, la tècnica que presenta...

“El cos per al altre concebut per el ser”. Aquesta és on més m’agrada entrar en reflexió, parlem ara de quan el ser pren consciència de l’altre canvia la seua forma de comportar-se per a fomentar eixa percepció de l’altre, per tant, ¿modifiquem el comportament? 

El sers humans són propensos a modificar el seu comportament al sentir-se observats, encara que no sigam del tot conscients d'aquesta sensació, el ser humà tendix a millorar o medir el seu comportament.  Açó estaria relacionat amb el que el subjecte creu que les persones o observadors externs podrien pensar de el. 

"Con solo saber que nos miran cambiamos nuestro comportamiento y somos otros. Nos hacemos mejores, tratamos de hacer sobresalir las partes más llamativas, ya sea de nuestro aspecto físico, postura, personalidad...todo con la intención de quedar bien con el otro y como parte de la autoestima" (Beatriz Goldberg, psicologa)

Simplement com a característic d'aquest tema sobre la modificació del comportamet, qui de nosaltres que som esportites i de vegada en quan ixim a correr per no perdre la forma quan anem correguent i anem a pasar a una xicona modifiquem el ritme i ens fiquem ben firmes fins que li duem una gran ventaja i tornem al ritme anterior.        Així doncs fem referencia a tot el que hem parlat, no eres sols per a tu, sino per a l'altre i tractes de ser correcte per als ull de l'altre.